dijous, 3 de desembre de 2015

Així es la vida

I un altre cop la Marta m'ha despertat. Estic fins el monyo d’haver-la d’escoltar! Com sempre la Marta dona la llum a la meva habitació, comença a fer soroll i clar, l’he d’esbroncar de valent. Ella em tenca a l’habitació i fins que no m’obre la mama no puc sortir car sóc molt petita i no arribo per obrir-la.

Quan la mama em desperta, em fa l’esmorzar i em dona petons d’aquells que et fan sentir la persona més important del món. Desprès ella se’n va a portar al meu germà a l’escola i seguidament se’n va a treballar. Desprès torna amb el “tete”, fa el menjar i se’n torna a anar sense fer-me ni cas.
Al pare no el veig fins les dues del migdia, perquè es quan torna de treballar però se’n va a dormir sempre perquè arriba molt cansat. A les cinc tornen la mare i el germà, ell es posa a fer els deures i ella m’agafa i em fa un munt d’abraçades.
Més tard arribarà la Marta, jo m’he l’estimo molt però hi ha cops que em cabrejo perquè no em fa ni cas, com si no l’importes, però quan m’agafa es el millor moment del dia.

Atentament: Un conill.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada